Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs del Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València. Tot i la importància dels furs de València, aquests no eren els únics furs aplicats al Regne de València, especialment en les baronies i altres dominis dels senyors aragonesos que havien participat en la conquesta de València i els seus descendents, on s'hi aplicaven els furs d'Aragó. Aquesta disparitat de furs desaparegué a les Corts de Montsó (1626) en la llei XXVII segons una petició dels tres braços, que totes les poblacions del regne es regissin pel fur general, sense poder al·legar mai haver estat aforades al d'Aragó. Els furs de València foren aplicades durant més de quatre segles, des del 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reunió de les Corts Valencianes el mateix any, fins al 1707, després de la derrota d'Almansa (25 d'abril) i el consegüent Decret de Nova Planta del Regne de València, l'estiu del mateix any. La importància de l'obra ha propiciat l'edició de diverses edicions facsímils.