La
Hispània Citerior i després
Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues
províncies en què es va dividir la
Península Ibèrica després de la conquesta
romana. Va ser creada el
197 aC. Fou governada per procònsols elegits
extra ordinem (Liv. XXVIII. 38; XXIX. 13, XXXI. 20), i més tard per dos
pretors investits amb el poder dels procònsols i la insígnia de les 12 fasces (Liv. XXXII. 28, XXXIII. 26, Liv. XXXVII. 46, XXXIX. 29). El
171 aC fou unida amb la província
Ulterior durant la guerra de
Macedònia, però de nou fou separada el
167 aC. Una legió es va estacionar a la província. La capital fou
Tarraco i eventualment
Cartago Nova. L'any 27 aC Octavi (August) va proclamar la seva reforma que encarregava al proconsulat totes aquelles províncies que tenien legions, i entre les províncies afectades per aquestes mesures hi havia la Citerior. Aquell mateix any les dues províncies d'Hispània, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres: la Hispania Citerior Tarraconensis, la Bètica i la Lusitània.