L
'Imperi Sassànida és el període de govern del segon
Imperi Persa (
226 -
651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana). La dinastia fou fundada per
Ardaixir I després de treure del tron l'últim rei
arsàcida de l'
Imperi Part,
Artaban V de Pàrtia, i s'acabà quan l'últim Rei de reis (
xahanxah) sassànida
Yezdegerd III (
632 -
651) perdé una llarga guerra de 14 anys contra el primer dels califats islàmics (el califat
omeia) durant l'
expansió de l'islam. El territori de l'
Imperi Persa sassànida comprenia els actuals estats de l'
Iran, l'
Iraq,
Armènia,
Afganistan, parts de l'est de
Turquia i
Síria, del
Paquistan, el
Caucas,
Àsia Central i
Aràbia. Durant el govern de
Cosroes II (
590 -
628), s'annexaren a l'imperi durant les
guerres romano-sassànides els territoris que correspondrien als actuals
Egipte,
Jordània,
Palestina i el
Líban, i fins i tot establí un protectorat sobre territoris actualment corresponents a
Oman i al
Iemen, assolint així la màxima expansió de l'Imperi. Els sassànides anomenaven al seu imperi Iranxahr (ايرانشهر
Iranśæhr) o
Domini dels iranians.