Tronc (botànica)

En botànica, el tronc és la part principal de la tija d'un arbre, situada entre les arrels i l'enforcadura de les branques principals, on comença la capçada. Està constituït per dues parts: la fusta, o teixit llenyós, al centre, i l'escorça a la perifèria. En el cas de les palmeres, el tronc, amb una estructura particular, sense ramificació i amb un diàmetre constant, s'anomena estípit. S'anomena rabassa, a la part del tronc d’un arbre o d’un arbust coberta per la terra, i de la qual arrenquen les arrels.