antic anglès

L'anglès antic o anglosaxó (Englisc) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra entre els anys 425 i 1125 aproximadament. Era una llengua flexiva, amb molta llibertat en l'ordre de les paraules, al contrari de l'anglès actual. Guardava una gran semblança amb altres llengües germàniques, especialment amb el frisó antic i el saxó antic, perquè encara no havia rebut la influència del francès que, a partir del segle XII, provocaria el canvi de l'anglès antic al mitjà. Amb els normands en el poder, l'anglès antic va perdre el prestigi que va tenir anteriorment, la qual cosa va provocar que es desmembrés en multitud de dialectes, dialectes coneguts amb el nom d'anglès mitjà. L'alfabet de l'anglès antic era el futhorc, una varietat de l'alfabet futhark germànic, però va ser substituït per l'alfabet llatí amb alguns símbols rúnics com el símbol thorn þ i altres com æ, ð o œ.