El
blau (del germànic "blau") és un dels tres
colors primaris additius. Es considera un color fred i oposat al
taronja. En català se sol usar el terme "blau" per referir-se a qualsevol color del blau al
cian. Moltes llengües usen la mateixa paraula per referir-se al blau i al verd, que consideren tonalitats del mateix color. Tonalitats del blau són el
blau cel, el
blau marí, l'
atzur, l'anyil, el
cobalt, el
cian, el blau elèctric, el
blau de Prússia, l'
indi o el
ceruli. El
color turquesa seria un cas clar de la manca de fronteres nítides. El rus, en canvi, considera colors separats el blau fosc i el clar. El blau clar té la
longitud d'ona més xicoteta dels tres
colors primaris (uns 470
nanòmetres). Un cel clar un dia assolellat està acolorit de blau per la
dispersió de Rayleigh de la llum del
Sol. Les grans masses d'
aigua (
H2O) pareixen blaves perquè la llum roja, al voltant dels 750 nm, hi és absorbida com un harmònic de la vibració O-H. Curiosament, l'
aigua pesant (
D2O) és incolora, ja que la banda d'absorció és a una longitud d'ona més llarga (~950 nm).