Fenícia (en llatí
Phoenice o
Phoenicia, en grec
Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel
Mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud. Al nord, Heròdot dóna com a límit la badia de Myriandrus i al sud el
Mont Carmel, però com a confederació política mai va arribar tant al nord (Myriandrus fou una
colònia fenícia, però separada de la resta).
Ptolemeu fixa el nord al riu Eleutheros (però Arados era al nord d'aquest riu i pertanyia a Fenícia). La darrera ciutat fenícia al sud era
Dora i després seguia Cesarea que ja no ho era. A la
Bíblia s'esmenta el territori de Fenícia com a part del
Canaan i poblat pels arvadites, sinnites,
arquites i
zemarites (que vivien a
Arados, Sinna,
Arka, i
Simyra).