heptarquia

L'Heptarquia anglosaxona (del grec επτά hepta, "set", i αρχία arkhia, "poder, autoritat") és el nom donat al període de la història britànica, comprès entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existència d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del Segle V van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes.