Els
longobards o
llombards (
longobardi, grec Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un
poble germànic originat en el poble dels
sueus, dels què constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'
Itàlia com la
Llombardia (regió entre els
Alps i el riu
Po), o el
Benevent al sud. El seu nom vindria de les paraules germàniques que volien dir "barba llarga" (la majoria dels germànics anaven afaitats) o bé de les terres on vivien, les terres (Lange) "Borde" (planes fèrtils al costat d'un riu). Foren estats llombards el
Regne de Llombardia, el
Ducat de Spoleto, el
Ducat i Principat de Benevent, el
Principat de Salern i el
Principat de Càpua. El seu historiador
Paulus Diaconus (segle VIII), que era longobard (el seu nom era Guarnefrid), diu que eren originaris d'Escandinàvia, on tenien el nom de vinils i van canviar el seu nom després d'emigrar a Germània.