lurraldeak

Els territoris (en basc lurralde, plural lurraldeak), de vegades també referits com a províncies, territoris històrics o lurraldeak, són les divisions tradicionals del País Basc. El seu origen es remunta a l'edat mitjana, en què es formaren els furs i les institucions de cadascun, excepte per Navarra i la Baixa Navarra, que van formar un sol territori fins al 1530, en què aquesta va retornar als reis de Navarra (reis de França des del 1589) mentre que la resta del regne (Alta Navarra o, senzillament, Navarra) romania com a virregnat de Castella. Actualment, els quatre territoris del País Basc del Sud coincideixen amb les Províncies d'Espanya. D'aquests, Navarra constitueix una comunitat autònoma uniprovincial (Comunitat Foral de Navarra) i els altres tres (Àlaba, Biscaia i Guipúscoa) formen la Comunitat autònoma del País Basc, on reben la denominació legal de territori històric (lurralde historiko) i disposen d'institucions pròpies, que són les diputacions forals (Foru Aldundia). A més, en la concepció cultural per a uns i politiconacional per a altres, el territori de Biscaia inclou l'actual enclavament càntabre de Valle de Villaverde i Àlaba inclou l'enclavament de Treviño (actual província de Burgos). Per contra, els tres territoris del País Basc del Nord (Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa) foren esborrats com a demarcacions administratives per la Revolució Francesa el 1789 i 1790, juntament amb els seus furs i institucions, i des de la divisió de l'estat francès en departaments (el 1790) pertanyen, juntament amb el Bearn occità, al departament dels Baixos Pirineus, anomenat dels Pirineus Atlàntics des del 1971.