El
mètode comparatiu en
lingüística comparativa és una tècnica emprada per lingüistes per demostrar les relacions genètiques entre
llengües. La seva intenció és provar que dues o més llengües documentades són descendents d'una sola
protollengua mitjançant la comparació de llistes de termes
cognats. A partir d'aquestes llistes de cognats, s'estableixen les correspondències fonètiques regulars entre les llengües, i aleshores es pot postular una seqüència de canvis fonètics regulars que permet reconstruir la protollengua partint de les llengües filles. La relació només es considera segura si factible una reconstrucció de l'antecessor comú (o si mes no una reconstrucció parcial), i si es poden establir les correspondències fonètiques regulars, excloses semblances casuals.