El
nèctar, en
botànica és una solució aquosa més o menys concentrada de
sucres,
aminoàcids, ions minerals i substàncies aromàtiques que tenen moltes
flors com a reclam i recompensa per als animals
pol·linitzadors que duen a terme el transport involuntari de
pol·len d'unes flors a altres de la mateixa o diferent planta. Des del punt de vista evolutiu, l'aparició del nèctar va suposar per a les flors nectaríferes un estalvi important de pol·len a canvi d'un major esforç en la secreció d'aliments específics per als seus vectors pol·linitzadors. Aquest mot indica "beguda dels déus", i el seu origen cal cercar-lo en la paraula grega νέκταρ (
Nektar) de "nek" (mort) i "-tar" (superar). L'ús més antic registrat del seu significat actual, "líquid dolç de les flors", és del 1609.