pràcrit

El pràcrit (Sanskrit: ) és el nom del grup de llengües indoàries derivades dels antics dialectes indis. La paraula en si mateixa té una definició flexible, sent definida de vegades com original, natural, càndid, normal, ordinari, usua, o vernacle, en contrast amb l’ortodòxia religiosa i literària del . De manera alternativa, el pràcrit es pot definir com derivat d’un original, volent dir evolucionat de manera natural. Però hi ha estudiosos que creuen que el pràcrit és més antic que el sànscrit, i que, de fet, el sànscrit s’ha creat a partir del pràcrit. Això està en sintonia amb el jainisme, on el primer Tirthankar (un home que assoleix la il·luminació a través de l'ascesi i que es converteix en un mestre espiritual) és el propi Adinath (sinònim de Xiva, el primer Senyor). Els pràcrits van esdevenir llengües literàries, generalment utilitzades per reis identificats amb la casta kshatriya, però considerats legítims per l'ortodòxia braman. El primer ús del pràcrit són les inscripcions d’Asoka, l’emperador de l’Índia. Les diferents llengües del pràcrit estan associades amb diferents dinasties governants, diferents religions i tradicions literàries, així com diferents regions del subcontinent indi.