El
sauraseni, un dels pràcrits dramàtics, era la llengua més destacada de l’Índia medieval del nord, evolucionant en l’
hindi, l’
urdú i el
panjabi. Tots els
Jainacharya (monjos de rang superior) que pertanyen a la secta Digambara de jainisme escrivien les seves epopeies en sauraseni. Per exemple, el
Shatkandaagama i el
Ksyaayapahud són dues de les epopeies del jainisme més importants.