Les
llengües romàniques o
neollatines són
llengües que històricament deriven del
llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les
llengües itàliques, branca de les
llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la
romanística. Aquestes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic
Imperi Romà; els termes "
romà/na" i "Romània" procedeixen efectivament de l'adjectiu llatí
romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a altres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic a França, llengua dels
francs pertanyent a la família de les
llengües germàniques.