Ésser

L'essència és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat. L'essència es contrasta amb l'accident, que són les propietats que es tenen de forma contingent, sense els quals es pot mantenir la identitat. El concepte d'essència s'origina amb Aristòtil, que va utilitzar l'expressió grega to ti ên einai, literalment 'el que ha de ser', o a vegades la frase escurçada to ti esti, literalment 'el que és', per expressar la mateixa idea. Aquesta frase va suposar tantes dificultats pels traductors al llatí que van encunyar la paraula essència per a designar l'expressió completa. Per a Aristòtil i els seus seguidors escolàstics la noció d'essència està estretament lligada a la de definició (horismos).