Abstracció (filosofia)

L'abstracció (del llatí abstrahere, "separar") és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una propietat concreta d'un objecte, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment les altres propietats de l'objecte en qüestió. La primera teoria sobre l'abstracció es deu a Aristòtil, que va introduir el terme aphairesis que es va traduir al llatí com abstractio. En contra del seu mestre Plató, que creia en una intuïció directa de les essències o idees, Aristòtil considerava que tota idea universal es fonamenta en dades empíriques. Així, per exemple, la idea (o concepte) de "taula", procediria del procés de comparació entre diverses classes d'objectes mobles que comparteixen entre si diverses característiques semblants que podem abstreure i quedar-nos finalment amb allò que comparteixen en comú. Allò que fa, doncs, que es pugui dir que tant una taula rodona, com una taula quadrada; que tant una taula de fusta, com una de ferro; que tant una taula amb tres potes, com una amb quatre potes, etc. són totes elles "taules" no és ni la seva forma, ni el seu color, ni el seu material. Comparant-les entre si, podem fer abstracció tant del color, com del nombre de potes, com del material amb què estan fetes i, finalment, acabat el procés d'abstracció, ens quedem solament amb el concepte o idea de taula. Aquest concepte seria, doncs fruit del procés d'abstracció.