Acadèmia platònica

L'Acadèmia (en grec: Ἀκαδημία) fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes. Estava consagrada al déu Apol·lo i a les muses, i dedicada al conreu de les matemàtiques i la dialèctica, en oposició a l'escola retòrica d'Isòcrates d'Atenes, fundada el 391 aC. Aristòtil (384 aC – 322 aC) hi va estudiar durant vint anys (del 367 aC al 347 aC) abans de fundar la seva pròpia escola, aprofitant el Liceu, que ja existia. L'Acadèmia de Plató perdurà durant el període hel·lenístic com una escola escèptica fins que va tancar, després de la mort de Filó de Làrissa, el 83 aC. Tot i que els filòsofs van seguir ensenyant filosofia platònica a Atenes durant el període de la dominació romana, cal esperar al 410 dC per veure restablerta l'Acadèmia com un centre del neoplatonisme que persistiria fins al 529 dC, quan fou definitivament clausurada per l'emperador Justinià I, com tots els altres centres d'ensenyament no cristians de l'Imperi Bizantí. El nom "Acadèmia" ha quedat com un nom comú de totes les acadèmies que han existit després, dins i fora de l'àmbit cultural grec.