A
Suïssa, els
cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a
1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del
Sacre Imperi Romà, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la derrota suïssa sobre l'emperador
Maximilià I en
1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km
2, i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.