Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814), fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi Carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un Imperi al qual va incorporar gran part d'Europa Occidental i Central. Conquerí Itàlia i fou coronat pel Papa Lleó III el 25 de desembre de 800 a Roma. D'aquesta manera succeí a l'Imperi Bizantí com a protector de la cristiandat. Davant la indignació inicial de Constantinoble, l'any 812 es firmà un acord entre els dos imperis: tornà a haver-hi dos emperadors a Europa, un a l'Orient i un altre a l'Occident. El regnat de Carlemany se sol associar amb el "renaixement carolingi", un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Mitjançant les seves conquestes i les seves reformes internes, Carlemany assentà les bases del que va esdevenir l'Europa Occidental a l'Edat Mitjana.