Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida. Fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741). Tot i que va ser majordom de palau dels tres regnes dels francs, Martell és més recordat especialment per haver guanyat la Batalla de Tours el 732, que s'ha descrit tradicionalment com la batalla que "salvà" Europa de l'expansió de l'emirat de Còrdova més enllà de la península Ibèrica. L'exèrcit franc de Martell derrotà un exèrcit àrab que havia esclafat tota resistència amb què s'havia trobat. L'emirat de Còrdova havia envaït la Gàl·lia i havia estat aturat a la Batalla de Tolosa (721). L'heroi d'aquell esdeveniment menys celebrat havia estat Eudes I d'Aquitània, que no era el progenitor d'un llinatge de reis i patrons, tanmateix. Entremig, l'arribada d'un nou emir a Còrdova, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, que portà amb ell una força immensa d'àrabs i de cavallers berbers, desencadenà una invasió molt més gran. Eudes, heroi de Tolosa, va ser derrotat sense pal·liatius a la batalla del riu Garona, on alguns escrivans occidentals van escriure "Només Déu coneix el nombre de morts" i fugí cap a Carles, cercant ajuda. Així, Eudes desaparegué de la història, mentre que Carles hi entrà.