Els
Furs de València i, per extensió,
Furs del Regne de València o, simplement, els
Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del
Regne de València. Tot i la importància dels furs de València, aquests no eren els únics furs aplicats al Regne de València, especialment en les
baronies i altres dominis dels senyors aragonesos que havien participat en la
conquesta de València i els seus descendents, on s'hi aplicaven els
furs d'Aragó. Aquesta disparitat de furs desaparegué a les Corts de Montsó (1626) en la llei XXVII segons una petició dels tres braços, que totes les poblacions del regne es regissin pel fur general, sense poder al·legar mai haver estat aforades al d'Aragó. Els furs de València foren aplicades durant més de quatre segles, des del
1261, quan
Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reunió de les
Corts Valencianes el mateix any, fins al
1707, després de la
derrota d'Almansa (
25 d'abril) i el consegüent
Decret de Nova Planta del Regne de València, l'estiu del mateix any. La importància de l'obra ha propiciat l'edició de diverses edicions facsímils.