L
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord,
OTAN (en
anglès,
NATO:
North Atlantic Treaty Organisation, i en
francés,
OTAN:
Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l
'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta en
1949 amb l'objectiu de col·laborar en la
defensa en els camps
polític,
econòmic i
militar. Va néixer arran d'un acord denominat Tractat de l'Atlàntic Nord que va ser signat a
Washington DC el 4 d'abril de 1949. Els països signants van ser els del
Tractat de Brussel·les (
Bèlgica,
França,
Luxemburg,
Països Baixos i el
Regne Unit),
Estats Units i
Canadà, així com altres cinc països de
Europa Occidental convidats a participar (
Dinamarca,
Itàlia,
Islàndia,
Noruega i
Portugal). Fou dissenyat per a ser una garantia de seguretat dels estats d'
Europa Occidental davant la
Unió Soviètica i els seus aliats. El
Pacte de Varsòvia es va crear més tard, en
1955, per a contrarestar a l'OTAN després de l'admissió i el possible rearmament de la
República Federal d'Alemanya. Com li era propi a la conjuntura de la
guerra freda, les forces de l'OTAN van actuar només com força dissuasòria. Després de la desintegració de la Unió Soviètica, l'OTAN ha reformulat els seus objectius i activitats, centrant-se en la seguretat de tot l'hemisferi nord. En aquest marc, es va desenvolupar l'única operació d'atac a un país de l'OTAN en tota la seva història: l'atac contra
Iugoslàvia del
1999. L'atac estava destinat a aturar la neteja ètnica a
Kosovo per part de
Sèrbia. L'ús per part de forces de l'OTAN d'armament radiactiu de baixa intensitat (els projectils d'urani empobrit) fou polèmic. Des de llavors, l'OTAN ha participat en les invasions de l'
Afganistan i l'
Iraq.