Pàrtia

Pàrtia és una regió del nord-est de l'Iran, més conegut per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part. El nom de parts és una traducció del llatí Parthia, del Parthava en antic persa, que era la designació dels parts en la seva pròpia llengua que significa "dels parts" que eren un poble iranià. Pàrtia correspon aproximadament a la meitat occidental de la regió de Khorasan, al nord-est de l'Iran. Es envoltada per la serralada Kopet Dag al nord i el desert de Dasht-e-Kavir al sud, Mèdia a l'oest, Hircània al nord-oest, Margiana al nord-est i Ària al sud-est. Al segle VI aC s'establí la satrapia de Pàrtia que persistí en temps dels aquemènides i dels selèucides. Entre el 249 aC fins a l'any 231 dC fou el nucli de l'Imperi Part, enemic sempitern de la República Romana i l'Imperi Romà. La seva literatura, de transmissió oral, s'ha perdut en gran part i només es conserven còpies tardanes de l'època sassànida.

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC. Fou l'etern enemic oriental de Roma. El seu rei era "rei de reis" i per això el nom d'imperi que sovint se li dóna es pot considerar encertat. Els parts eren un poble que va fundar al segle III aC un imperi en el territori del que avui en dia és Iran. La regió de Pàrtia quedava al nord-est de l'Iran, conegut sobretot per haver estat la base política i cultural de la Dinastia Arsàcida. El nom llatí Parthia deriva de l'antic persa ParthavaoPartawa, que era la designació que es donaven a si mateixos els parts en idioma part, que significava «dels parts».