Pays de Caux

Pays de Caux és una regió de Normandia, França. Pertany al dipòsit parisenc i és en un altiplà calcari a l'Alta Normandia que s'estén fins als penya-segats de la costa del Canal de la Mànega entre les desembocadures del Sena i del Béthune. Ocupa la part més gran del departament del Sena Marítim. El cauchois és un dialecte de la llengua normanda que deriva de la llengua celta. El nom de la Caux prové d'una tribu celta, la dels caletes, que van poblar la zona des de l'Edat del Ferro. Va ser conquerit militarment al 56 aC per les legions de Juli Cèsar, abans de ser integrat a la Gàl·lia Celta per l'emperador August. A la caiguda de Roma, el segle V, els francs que s'hi van establir, provocaren canvis d'ordre cultural, un retorn al paganisme, ràpidament reprimit pel desenvolupament del monaquisme dels reis francs –abadies de Sant Wandrille (649), de Jumièges, de Fécamp (709)–. Posteriorment s'integrà dins l'Imperi Carolingi. Al segle IX, els víkings van saquejar la regió, i després fundaren el Ducat de Normandia el 911; el país restà obert a les influències nòrdiques. Integrat al regne de França a la mateixa època que el ducat, el 1204, Caux va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys i les guerres de religió. Com altres normands els habitants que es va convertir al protestantisme en general nombre. Al segle XX, després del desembarcament aliat a Normandia, un bombardeig massiu va devastar la ciutat de Le Havre el setembre de 1944.