Peu de rei

El peu de rei és un instrument de mesura usat, sobretot, en mecànica i en la fabricació de tota mena d'objectes. Sol estar graduat en mil·límetres, i el seu rang típic és de 0 a 150 mm. El peu de rei permet mesurar, per exemple, el diàmetre d'una barra, el gruix d'una placa, la fondària i diàmetre d'un forat, l'amplada d'una escletxa, etcètera, amb una precisió típica (o error d'aproximació) de 0,05 mm (mitja dècima de mil·límetre, o cinc centèsimes). Alguns peus de rei més precisos divideixen cada dècima en cinc parts, i per tant permeten mesurar amb una precisió o error de 0,02 mm (dues centèsimes de mil·límetre). El principi de funcionament del peu de rei és el nònius. El nònius és el sistema d'escales que permet llegir variacions molt petites en la dimensió que s'està mesurant. Si bé el peu de rei convencional és un aparell de mesura totalment manual i mecànic, també hi ha peus de rei digitals que, sense nònius, permeten llegir el valor de la mesura directament en una petita pantalla. Quan es mesura una llargada el punt zero punt de l'escala indicadora és la mesura real, tanmateix és probable que es trobi entre dos punts de l'escala. La mesura de l'escala indicadora que correspon al parell de graduacions més ben alineades de l'indicador secundari, dóna el valor del dígit de precisió addicional. Consta d'un regle amb una esquadra en un extrem, sobre la qual s'hi llisca una altra destinada a indicar la mesura en una escala. Permet apreciar longituds d'1/10, 1/20 i 1/50 de mil·límetre utilitzant el noni. Mitjançant peces especials en la part superior, i en el seu extrem, permet mesurar dimensions internes i profunditats. Posseeix dues escales: la inferior mil·limètrica i la superior, en polzades.