alfabet llatí

L'alfabet llatí (o alfabet romà) és el sistema d'escriptura alfabètic més utilitzat en el món avui dia. Està format per 26 lletres i es fa servir, amb algunes modificacions, en la majoria de les llengües de la Unió Europea, Amèrica, l'Àfrica subsahariana i les illes de l'Oceà Pacífic. En l'ús modern, l'expressió alfabet llatí és usada per qualsevol derivació directa de l'alfabet utilitzat pels romans. Aquestes variacions poden perdre lletres (com el cas del hawaià) o afegir-ne (en el cas de l'esperanto) i, per descomptat, moltes lletres han canviat al llarg dels segles (com les minúscules, que els romans no haurien reconegut). L'alfabet llatí fou introduït pels antics romans que el van importar dels grecs de Sicília i el van modificar. S'escrivia amb una tatxa de bronze (scribere), de canya (càlam) o es pintava (linere) sobre fulles vegetals (folium), sobre escorces (liber) o fustes (tabula, àlbum), més tard sobre coure i sobre llenços. La paraula escriptura procedeix d'scriptura, que era la marca per reconèixer l'amo del bestiar que s'enviava a pasturar amb un ramat.