Els
basidiomicets (
Basidiomycota) constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels
fongs, els quals es caracteritzen per produir
basidis on hi ha les
basidiòspores. Aquest
fílum és el més complex i el més conegut, ja que comprèn nombrosos i variats tipus de fongs. Quan són de caràcter heterotàlic, el
miceli primari pateix una
dicariotització (somatogàmia o espermatització) produint hifes dicariòtiques que corresponen al micelio secundari. En els fongs de caràcter
homotàlic una basidiòspora produeix el miceli dicariòtic. Hi ha presència de
quitina en les parets cel·lulars, i apareixen unes estructures anomenades fíbules, molt semblants als uncinuls dels
Ascomicets. En aquest grup estan inclosos els fongs de barret, els xampinyons, les neules, els bolets, etc. Els basidiomicets estan caracteritzats per
espores (
basidiòspora) formades en l'extremitat de
cèl·lules especialitzades, els
basidis. En aquesta ramificació es troba la majoria de les espècies que produeixen dels
carpòfors comestibles o no. Molts d'ells quan arriba l'època de la reproducció desenvolupen els cossos fructífers que coneixem com
bolets.