El
dadaisme, també conegut com a
moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el
1916 i el
1925, precedent immediat del
surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa. A Catalunya, la relació amb el dadaisme va ser molt directa, a causa d’un grup d’artistes d’avantguarda que per mitjà de les Galeries Dalmau van donar a conèixer les obres del moviment i també per la presència de Picabia, que va viure a Barcelona (1916-1917) i hi va fundar la revista ‘
391’, portaveu de la nova tendència.