Un
disc dur (en anglès
Hard Disk Drive o
HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície
magnetitzada dels diversos discs (
platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del
maquinari de la majoria dels
ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a
memòria secundària. L'adjectiu "dur" se'ls hi aplica en contrast amb el
floppy disk o
disc flexible, anteriors als discs durs. El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'
IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general. Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants
gigabytes (
GB) a un
terabyte (TB), la velocitat de transferència (
throughput, en
MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (
rpm o rotacions per minut).