dragó

La dracenes i dragos (Dracaena) derivat de la forma romanitzada a partir del grec antic  - drakaina, "drac femella") conformen un gènere que inclou una quarantena d'espècies d'arbres i arbusts suculents. D. americana, D. arborea, D. cinnabari, D. draco, D. ombet, i D. tamaranae es coneixen comunament com a dragos i creixen en zones àrides i zones semidesèrtiques. Són vegetals de mida arbòria amb troncs gruixuts i fulles rígides i de base ampla. Les espècies restants es coneixen com a dracenes arbustives. Són més petites i arbustives, amb tiges primes i flexibles, fulles en forma de corretja, i formen part del sotabosc a les selves.

Els dragons (també anomenats dragolí, ragolí, menja-robes, talla-robes o trinxa-robes) són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises.