L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al
Tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei
Carles III de França i el cap
víking Rol·ló). A canvi de jurar lleialtat al rei, protegir les terres de les invasions d'altres pobles víkings, convertir-se a la fe catòlica i casar-se amb Giselle, filla il·legítima del rei, Rol·ló i els seus "Homes del Nord" (en llatí Northmannorum) reben el Comtat de
Rouen, el
Pays de Caux i el Pays de Talou on els normands posseeixen nombroses colònies. Aquestes terres constitueixen l'
Alta Normandia, és a dir, la Normandia més antiga, en contraposició amb els territoris incorporats posteriorment al ducat, que formen la
Baixa Normandia.