Un
exònim és l'adaptació tradicional d'un
etnònim o d'un
topònim (i en aquest cas es parla d'un
exotopònim) en una llengua que no és la pròpia d'aquell lloc o ètnia. Alguns exemples clàssics poden ser
Nàpols per
Napoli,
Munic per
München o
Còrdova per
Córdoba. D'altra banda, un
endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia del lloc o ètnia; si es tracta d'un topònim, en aquest cas es parla d'un
endotopònim.