La
flexió és el procediment
morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un
lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la
derivació lingüística pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el
significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma. La flexió contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els morfemes flexius) que aporten la informació necessària per a la concordança dins l'oració, sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" és el femení d'"home", per exemple, però en la majoria de casos serà suficient saber que les paraules femenines solen acabar en -a i així no cal aprendre "nena" de manera separada a "nen").