gaèlic escocès

El gaèlic escocès o gaèlic escocés, també anomenat Erse o Gàidhlig, i pronunciat [ˈkaːlikʲ] (a diferència del Gaeilge [ˈgeːlʲɟə] parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), a Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i a les illes Hèbrides; i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'Illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà. L'expulsió forçada dels camperols escocesos per part de grans propietaris del camp en el segle explica l'expansió de la llengua fins al Canadà. S'estima que el nombre de parlants és d'uns 58.500 a Escòcia i de 500 a 1000 a Nova Escòcia. Es preveu que aquest nombre continuï baixant, ja que un percentatge important de parlants són persones d'edat avançada.