El
gal·ló (o
brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la
Bretanya, juntament amb el
bretó. És una
llengua romànica, més concretament una de les
llengües d'oïl (en canvi el bretó és una
llengua cèltica). És similar al
normand però amb més influències celtes i bretones. Actualment és en franca reculada davant el francès normatiu, ja que, a diferència del
való, té molt poca literatura escrita, malgrat que fou llengua de cort dels
ducs de Bretanya fins a la seva incorporació a França. Aquesta llengua és poc coneguda, ja que ha estat poc estudiada, llevat de les investigacions de
Paul Sébillot. No s'usa tampoc als mitjans de comunicació, encara que darrerament hi ha alguns intents de fer-la reviure, entre els quals destaca la tasca dels grups Les Amis du Parler Gallo, una associació fundada el
1976 i més endavant esdevinguda Bertaèyn Galeizz, i Maézoe, fundat el
1978.