L
'hebreu és una
llengua semítica occidental de la
família lingüística afroasiàtica. Històricament s'ha considerat la llengua dels
hebreus, els
israelians i els seus antecessors. La llengua hebrea també es parla en cultures no jueves tot i que ètnicament relacionades entre si, com els
samaritans. L'escriptura s'efectua mitjançant l'
alfabet hebreu. L'hebreu va deixar de ser una llengua d'ús quotidià al voltant del 200
després de Crist —essent substituïda per l'
arameu a
Palestina, i va sobreviure l'
edat mitjana només com la llengua de la litúrgia jueva i la literatura dels rabins. L'hebreu com a llengua parlada va ser recuperat pel
sionisme a finals del
segle XIX, gràcies al treball, entre altres, d'
Eliezer Ben Yehuda, per servir de llengua nacional al futur estat jueu, i segons
Ethnologue, és una llengua actualment parlada per 5'3 milions de persones arreu del món, especialment a
Israel. Pel que fa a la diàspora jueva, les seves llengües comunes han estat històricament sobretot dues: el
jiddisch, parlada pels jueus establerts a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental, i el ladí o
judeocastellà entre els anomenats
sefardites, a la conca mediterrània.