[Fitxer:Beginning Odyssey.svg|thumbnail|350px|Introducció en grec de l'Odissea. L'Odissea d'Homer, traslladada en versos catalans per
Carles Riba.
Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanya'el seu alè i el retorn de la colla que duia;
més ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres.]] L
Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans
poemes èpics grecs atribuïts a
Homer, l'altre és la
Ilíada. L’
Odissea es considera un dels poemes fundacionals del
cànon literari occidental. La seva influència és evident en molts temes de
mitologia, en obres modernes (com
James Joyce) i en llibres d'altres cultures. La paraula «odissea» ha passat a significar "viatge ple d'aventures" en la llengua comuna. Relata les aventures de l'heroi grec
Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida
Troia fins que torna a casa, a
Ítaca. En un principi era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües. Està compost de 12.109
hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en tres parts:
El viatge de Telèmac,
Les aventures d'Ulisses i
La venjança d'Ulisses. Probablement va ser compost al
segle IX aC.