monastic

Monasticism (from Greek μοναχός, monachos, derived from μόνος, monos, "alone") or is a religious way of life in which one renounces worldly pursuits to devote oneself fully to spiritual work. Monastic life plays an important role in many Christian churches, especially in the Catholic and Orthodox traditions. Similar forms of religious life also exist in other faiths, most notably in Buddhism, but also in Hinduism and Jainism, although the expressions differ considerably. By contrast, in other religions monasticism is criticized and not practiced, as in Islam and Zoroastrianism, or plays a marginal role, as in Judaism.

Monastisch bedeutet einer mönchischen Lebensform entsprechend.

Monastic est une association française regroupant plusieurs communautés religieuses monastiques. Elle gère la marque Monastic qui certifie qu'un produit artisanal de qualité a été fabriqué par des moines ou des moniales. Elle a été fondée en 1989 en réaction aux publicités télévisées du fromage « Chaussée aux moines » qui utilisent des personnages de moines.

Le monachisme est l'état et le mode de vie de personnes qui ont prononcé des vœux de religion et font partie d’un ordre dont les membres vivent sous une règle commune, séparés du monde, les moines (moniales au féminin). Le mot vient du grec ancien monos qui signifie « solitaire » et plus particulièrement « célibataire ». La première institution connue du monachisme est celle du bouddhisme theravada, il y a vingt-cinq siècles. Dans le bouddhisme, le monachisme est l'un des trois refuges, particulièrement propice à la méditation qui constitue le cœur de la pratique.

Monastycyzm (z łac. monasticus, od gr. monastērion - cela pustelnika, z monachos - samotny) – forma życia religijnego, której podstawą jest życie, zgodne z regułą zakonną, we wspólnocie zakonnej (klasztor); w chrześcijaństwie, a także m.in. w religiach pogańskich (westalki), w judaizmie (qumrańczycy), w buddyzmie i in. Monastycyzm ma na celu kult religijny - służbę Bogu czy dążenie do samorealizacji przez czystość duchową, ubóstwo, umartwianie się, modlitwę, kontemplację lub medytację, np. w buddyzmie reguły zakonne są zwane "ku wyzwoleniu" (sanskryt. Prātimokṣa; Prāti znaczy "ku" a mokṣa "wyzwolenie").

Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. L'edifici on viu aquests monjo solitari s'anomena ermita. Posteriorment la tendència fou la reunió dels diversos monjos per establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies, (regides per un abat) o priorats, (regits per un prior), segons el nombre de monjos. En tots els casos, la característica és la situació isolada del monestir, almenys originàriament, per tal de dur una vida espiritual apartada dels homes. En aquest sentit el monestir es contraposa al convent, seu d'una comunitat religiosa que no s'aparta dels homes sinó que viu entre ells.