organització territorial d'Espanya

L'organització territorial d'Espanya té el seu fonament jurídic en el Títol VIII de la constitució vigent. D'acord amb el que estableix la constitució, el Regne d'Espanya és un estat conformat per nacionalitats i regions, les quals s'han constituït com a comunitats autònomes per mitjà d'un procés de devolució de poders que va començar el 1979. Durant la segona meitat de la dècada de 1990, es va atorgar autonomia a dues ciutats, les quals es van constituir com a ciutats autònomes. En l'actualitat, les 17 comunitats autònomes i les 2 ciutats autònomes són les divisions polítiques i administratives de primer nivell d'Espanya. Les comunitats autònomes són constituïdes per una o més províncies, les quals són, amb excepció de les comunitats uniprovincials, divisions polítiques i administratives de segon nivell. L'ens bàsic, en la majoria dels casos divisions de tercer nivell, són els municipis. Algunes comunitats, tanmateix, han creat ens supramunicipals amb personalitat jurídica pròpia com ara les comarques i les vegueries.