El
pH és una mesura quantitativa de l'
acidesa o
basicitat d'una
dissolució, que és donada per l'
activitat dels
cations hidroni, H
3O
+, en dissolució. Es defineix com a menys el
logaritme decimal de la dita activitat:
En les dissolucions diluïdes, que són les més habituals, l'activitat coincideix amb la
concentració i l'expressió anterior es pot escriure com:
El pH, en les dissolucions aquoses, té una escala que va del 0 al 14, a la qual el 7 es denomina pH neutre. Els nombres menors de 7 indiquen acidesa (i més àcid com més petit és el nombre), i els majors de 7 indiquen basicitat (més bàsic com més gran és el nombre). El pH s'utilitza per evitar la manipulació de les xifres complexes que apareixen en expressar la concentració. Així, per exemple, si hom té una concentració [H
3O
+] = 1,96·10
-3 mol/l el seu pH és:
Exemples de substàncies àcides, amb pH baix, són el suc de
llimona, pH ˜ 2,3; el
vinagre, pH = 2,4-3,4; o el
suc gàstric, pH = 1,0-3,0. De substàncies amb pH alt, és a dir alcalines o bàsiques, hom pot citar els
sabons, pH = 9,0-11,5; les dissolucions d'
amoníac emprades per a netejar, pH ˜ 11,5; o el
lleixiu; pH ˜ 12,5.