platonisme

El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del segle I aC que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme. El seu principal representant va ser Plotí, que va adquirir aquest nom en lloança al seu mestre. Platonisme és el nom que rep la filosofia de Plató o de l'Acadèmia (escola platònica); Així mateix el terme s'empra per definir altres sistemes filosòfics propers a la doctrina de Plató. En un sentit estricte el terme podria indicar la doctrina de Realisme platònic. El concepte central de Platonisme és la Teoria de les Idees: els arquetips transcendents, perfectes, de les que els objectes reals són còpies imperfectes. La forma més alta és la idea de déu, la font de totes les altres idees, que podrien ser conegudes per la raó. Al segle III aC, Arcesilau de Pitana abraçava l'escepticisme, que es convertia en un principi central de l'escola fins a 90 aC quan Antíoc d'Ascaló hi afegiria elements Estoics, rebutjant l'escepticisme, i començava un període conegut com a Platonisme Mitjà.