El
Proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per
Karl Marx per designar la classe obrera. Originalment s'identificava com aquelles persones que no tenen una altra riquesa que els seus fills. Aquest terme s'utilitzà inicialment en un sentit despectiu fins que
Marx el definí més enllà d'ell, les doctrines del
Socialisme i el
Comunisme en general la
classe social proletària és aquella que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seva força de treball a canvi d'un
salari per a la seva subsistència. En la postindustrial societat del coneixement es tendeix a assimilar "proletariat" a "
cognitariat": aquell que només posseeix la seva cognició, que és la "força de treball" que ha de vendre en els mercats. Precisament per la creixent inseguretat laboral i social (pèrdua de llocs de treball, deslocalitzacions, ràpida obsolescència professional...) es considera el terme "
precariat" un sinònim de "proletariat".