sòl

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.

El sòl o terreny és el material natural disgregable fàcilment sota l'acció de petits esforços que resulta de la meteorització (física o química) de les roques. Està format per partícules sòlides (que poden ser també orgàniques), aigua (lliure, adsorvida o en forma de vapor) i aire (lliure o dissolt en l'aigua). Consta de capes (horitzons del sòl) de constituents minerals de gruix variable, els quals difereixen dels materials d'on prové per la seves característiques geomofològiques, físiques, químiques i i mineralògiques.El terreny tenen determinades propietats, minerals, composició, origen, fàcies, etc. Així, hi ha terrenys argilosos, terrenys rocosos, terrenys volcànics, terrenys al·luvials, etc. La frontera entre sòl i roca és difusa. Sota la influència dels éssers vius, un sòl, sovint evoluciona fins a formar un sistema complex, d'estructura estratificada i composició específica. La fracció orgànica d'un sòl és l'humus i es troba en les capes més superficials.

Sól (en nòrdic antic "Sun") o Sunna (antic alt alemany, que constitueix en nòrdic antic i islandès "Sun") és la deïtat solar personificada de la mitologia germànica. Un dels dos Encanteris de Merseburg, escrit al segle IX o X dC en antic alt alemany, dóna fe que Sunna és la germana de Sinthgunt. A la mitologia nòrdica Sól es testifica a la Edda poètica, compilada al segle XIII a partir de fonts tradicionals anteriors, i la Edda prosaica, escrita al segle XIII per Snorri Sturluson.