Els
sherden, també coneguts com a
sards, shirdana, serden o
shardana) són un antic poble de pirates que constitueixen un dels grups dels anomenats
Pobles de la mar, que apareixen en registres històrics fragmentats d'inscripcions
egípcies sobre la zona del
Mediterrani cap al
2000 aC, la informació és molt escassa. En les representacions apareixen portant una complicada armadura de bandes superposades de cuir o metall, i un elm amb un esperó a la cúspide. L'armadura sembla similar a la utilització pels
filisteus de
Medinet Habu, i és similar, encara que no idèntica a la que hi ha a la tomba 12 de Dendra on s'ha trobat ceràmica
micènica IIB-IIIA de la segona meitat del segle XV aC. L'espasa shirdana, segons les teories de
James Henry Breasted, va poder haver estat desenvolupada a partir d'un allargament dels ganivets i dagues europeus i ha estat associat amb la mineria de l'
estany a la regió de l'actual
Bohèmia. Robert Drews ha suggerit recentment que l'ús d'aquesta arma entre els grups de mercenaris shirdana i
filisteus els feia capaços de resistir atacs de cavalleria, el que els convertia en una força valuosa en la guerra.