sobirania

La sobirania és la «suma de Potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de Poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat. Els elements mínims, però necessaris, per a què una societat humana pugui se inclosa en la categoria d'Estat són quatre: Població, Territori, Sobirania i Reconeixement Internacional. Ara bé, si no hi ha Sobirania hom estarà davant d'una regió, o d'un poble, o inclús davant d'una nació en sentit cultural, però no davant d'un Estat. Montesquieu determinà en la seva Teoria de l'Estat que només quan un poble és capaç d'exercir aquestes Potestats de manera exclusiva i suprema —sense estar supeditats a cap altre— aquest poble s'ha constituït en Estat. Per a Montesquieu les Potestats es redueixen a tres: Legislativa, Executiva i Judicial, per bé que els historiadors assenyalen que la Sobirania acaba resultant inviable sense altres dues Potestats més: Defensa del Territori i Recursos econòmics. Aquestes cinc Potestats —poders— són exercits en els estats democràtics per mitjà de les Institucions, que són les úniques dipositàries de l'«Auctoritas» per exercir aquestes «Potestas» amb l'ús legítim de la coacció i de la violència sobre una Població en un circumscrit Territori. D'aquesta manera les Institucions —formades per persones— esdeven l'encarnació d'una mera abstracció, la Sobirania. En el món contemporani el quadre d'Institucions que encarnen la Sobirania són les següents: Parlament (Potestat Legislativa), Govern i Administració (Potestat Executiva), Òrgans Judicials (Potestat Judicial), Exèrcit (Potestat Defensiva) i Hisenda (Potestat Econòmica). Ara bé, cada Estat es constitueix en una determinada Forma política, que pot ser classificada en funció del repartiment de les Potestats que exerceixen les Institucions d'un Estat; així, si una sola institució monopolitza totes els poders s'està davant d'un estat dictatorial, mentre que si hi ha divisió de poders s'està davant d'un estat de dret.