La
tija és en
botànica la part de l'eix del cos de les
plantes superiors o
cormobionts d'on surten les
fulles i les estructures reproductives. La tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum i porta una
gemma terminal que s'encarrega del seu allargament. Té la missió de suportar les fulles i les flors i és responsable del transport dels nutrients entre la rel i la resta d'òrgans de la planta.